Realitat o ficció? / instal·lació
Serveis Territorials de Cultura, Tarragona, 2005.

Transmutar l'ordre natural de les coses i qüestionar les aparences han estat propòsits comuns en l'art des d'antic. Públic i obra, observador i observat, es confonen i s'intercanvien en un joc de mirades creuades en moltes propostes artístiques i amb estratègies ben diverses. El joc i la paradoxa en base a la mutabilitat de les aparences és un leit motiv en bon nombre d'obres del barroc, en què l'al·legoria i l'el·lipsi substitueixen sovint a la referència directa. La tornada de l'al·legoria en les estètiques contemporànies ha posat de nou en primer pla les possibilitats de l'art a l'hora de qüestionar les certeses sobre el que ens envolta.

Aquest és el propòsit de la instal·lació de la Gisela Pau. La seva proposta ens embarca en un joc de realitat i ficció, d'observadors i observats, en què figures de joguina, visitants i representacions fotogràfiques de rostres trenen les seves mirades en un entramat on allò real es troba atrapat en mig d'allò simulat.

Les figuretes de plàstic d'aspecte infantil juguen damunt el pòdium, alienes a la mirada dels visitants, de la mateixa manera que els mateixos visitants són atentament observats pels rostres de les fotografies. Grans primers plans de cares que ens miren, sornegueres unes, sorrudes altres, dirigint els ulls cap als que transitem per la sala. La instal·lació de la Gisela Pau ens involucra en els esdeveniments; ens situa en un pla intermedi entre dues ficcions. Observadors i observats alhora, com reduint la nostra presència al mateix pla que el dels  personatges de joguina.

Un passeig per les fronteres entre simulacre i realitat, entre representació i presència.

Text d'Albert Macaya.

Falses realitats / videoprojecció
Videofreqüències, Centre d'Arc Cal Massó, Reus, 2008.

Reflexió sobre l'existència dels homes i les coses jugant amb l'ambigüitat de les imatges i els sons. La incoherència hi és palesa, fet que proporciona un estat d'angoixa i neguit inpropi d'unes imatges tan tranquil·les, naturals i reconeixibles que ens fan qüestionar tot el nostre entorn.

Una inquietud que ens fa reflexionar sobre el fonament basat en a racionalitat. Sense la raó, se'ns alteren els imaginaris i es creen noves dimensions de l'espectador vers l'obra que evoquen a preguntes on, en el fons, hi rau la gran frase: "ser o no ser".

Sense Títol / videoprojecció
Perejil's Sound Festival, Reus, 2008.

Posar en dubte la veracitat dels individus, que l'espectador es plantegi fins a quin punt som únics i reals. Incomodar la gent, a ningú li agrada que l'observin amb tanta atenció quan entre la multitud hauria de passar desapercebut, però sempre hi ha aquests ulls, grans, potents, que ens segueixen i no ens deixen, que, com un déu, tot ho veuen.

Catàleg de l'exposició Realitat o ficció? realitzada als Serveis Territorials de Cultura de Tarragona, juny de 2005.

1998 i 2000
Joves Artistes, pintura, Sala Santa Llúcia, La Selva del Camp.

2000
Exposició col·lectiva, fotografies, La Vaqueria, Tarragona.

2001
Exposició col·lectiva, pintura, Museu Comarcal Salvador Vilaseca, Reus.

2005
Realitat o ficció?, instal·lació, Serveis Territorials de Cultura, Tarragona.

2008
Sense Títol. Perejil's Sound Festival, videoprojecció, Reus.
Falses realitats, Videofreqüències, videoprojecció, Centre d'Art Cal Massó, Reus.

2009
Arte Ambulante, exposició de fotografies, Madrid.
Xperimentarte, exposició d'art digital, Madrid.

2011
FEC Cambrils-Reus, curtmetrarges, Cambrils-Reus.

1a Menció especial pel curt Retrat Postal, FEC, 2011.